Salut mental i pandèmia

Comparteix

Salut mental i pandèmia

Avui es celebra el dia mundial de la salut mental.  L ‘OMS defineix la salut mental com “un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies aptituds, pot afrontar les pressions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat “.

En aquest any 2020 la nostra salut mental està condicionada per la situació especial de pandèmia que vivim. Segons dades de salut durant el confinament s’han triplicat a Catalunya el casos d’ansietat, depressió i malestar emocional.

En major o menor mesura, a tots ens ha afectat l’haver de adaptar-nos a aquesta situació.  Peró ha sigut especialment sensible entre les persones que treballen amb col·lectiu vulnerables. Aquest procés d’adaptació, ens ha suposat un esforç, que comunament identifiquem com estrès.

En condicions normals, una resposta ajustada d’ estres és saludable, i ens ajuda a afrontar els obstacles i avançar. El problema ve, quan aquesta resposta és molt intensa ja sigui per la gravetat dels esdeveniments o perquè es necessari mantenir aquesta resposta d’estrès de forma molt sostinguda en el temps. Llavors, es corre el risc de que es cronifiqui, i apareguin símptomes com ansietat, depressió, irritabilitat, dificultats de memòria i concentració, insomni, problemes gàstrics, mal de cap, mal d’esquena, afeccions respiratòries o problemes a la pell.

Podríem dir que hi ha 4 criteris que poden convertir una situació en especialment estressant, com són que sigui impredictible, nova, amenaçant i amb percepció d’ absència de control. Quants més d’aquests 4 criteris, es compleixen, mes probabilitats tenim que la situació sigui estressant.

Durant la primera onada de la pandèmia, tant la societat, com la nostra organització i com les persones que formem part, vam estar sotmesos a una situació nova, de difícil pronòstic, molt amenaçadora i que en absolut controlàvem.

Tant les persones ateses, com els professionals vam tenir que fer un gran esforç que en molts aspectes continua a dia d’avui.

Les persones ateses es van confinar i han restringir el nombre d’activitats i d’interaccions socials, el personal d’atenció directa va haver de treballar a primera línia, desubicat, amb molta por i en un principi amb poc material de protecció, els tècnics i directius es van trobar prenent decisions en una situació nova i totalment desconeguda, molts treballadors del centre especial de treball van perdre la seva feina de forma temporal i els que van quedar treballant es van tenir que multiplicar per continuar amb la producció. Tots vam haver d’afrontar una situació per la qual no estàvem preparats.

La pandèmia contínua, i tot i que sembla que ha perdut força, continua sent molt desgastant. Les mesures de protecció ens han canviat la vida i la por a el contagi està present. La situació s’ha cronificat i psicològicament ens ha debilitat. La societat ha posat més èmfasi en la protecció de la salut física, que en les mesures de protecció psicològica. Hem descuidat la protecció de la nostra salut mental.

Des de l’entitat s’han fet algunes accions, com el programa de suport emocional ens cuidem  pels professionals o les plataformes en línia i les sortides terapèutiques per combatre l’aïllament de les persones ateses durant el confinament. És un principi, però seria interesant abastar més.

De cara a les persones ateses, seria interesant trobar un equilibri entre protecció i qualitat de l’atenció. De lo contrari correm el risc de que la por al COVID 19, faci perdre qualitat de vida percebuda a les persones en detriment de la seva salut mental.

De cara als professionals, estaria bé establir mecanismes de suport i fer formació en estratègies d’afrontament, de control de l’activació i d’autoconeixement de les pròpies emocions. Es tracta d’ajudar-nos als professionals, a convertir-nos en les principals eines per la cura de la nostra  pròpia salut mental.

Finalment , aprofitar per fer un petit reconeixement als professionals que van fer prevaler el principi de responsabilitat i professionalitat, i van anteposar la seva obligació d’acompanyar i cuidar a les persones davant la pròpia seguretat i la por al contagi.

Juanjo Collado Camaño, Director Servei Prelaboral

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.