Meritxell Pelegrí – nova Directora financera

Comparteix

Meritxell Pelegrí – nova Directora financera

“El nostre gran capital són les persones”

La Meritxell Pelegrí és la nova directora financera de Fundació Aspros en substitució de l’Anna Campos, que actualment és regidora de l’ajuntament de Lleida. Es tracta d’un relleu al capdavant d’una àrea que la Meritxell coneix molt bé, ja que havia treballat colze a colze amb l’Anna en els últims anys. Avui la coneixerem una mica més personalment, més enllà de la seva faceta professional.

  • Un grup de música: Metallica, ACDC, Mclan…
  • Un llibre: Tota la saga de Camilla Läckberg
  • Una pel·lícula: Seven
  • Un àpat: caragols i carn a la brasa i l’allioli de mon pare
  • Un color: blau
  • Les vacances perfectes: càmping amb la família

 A la Meri li agrada mirar els paisatges en diagonal i tot i que té 40 anys -xifra que li fa respecte- amb la Nivea del pot blau en té prou i no va a la perruqueria. És la nova directora financera de Fundació Aspros, filla de l’Horta fan de Metallica i dels seus dos fills, músics i creatius com el pare, un de 10 anys i l’altre de 7. La Meri s’ho porta callat però és de rock n’roll i de lectures de sang i fetge. De torre, de caragols i de carn a la brasa.

Com has arribat aquí?

Ja hi era. Tinc la sensació que hi he sigut tota la vida!. Fa 16 anys que treballo aquí els darrers, al costat de l’Anna Campos, a qui he substituït i de la que he après la vocació de servei i l’agilitat en donar resposta a les demandes de les persones.

Ets de l’Horta però vius a la ciutat, t’agrada la ciutat?

Vinc d’una casa gran amb hort i paisatge, m’agrada molt l’Horta, que és on vaig néixer però ara visc al centre de Lleida i prop de la feina. M’agrada molt la ciutat, de fet m’encanta viatjar per ciutats, però si sé que torno a casa. M’agrada veure els paisatges en diagonal, vaja, no romandre-hi, sobrevolar-los.

I quin és el teu proper destí?

M’agraden molt les ciutats, visitar-les. A Nova York hi hem estat dos cops. Perquè les ciutats si hi vius no les disfrutes tant, si les visites, et dediques a gaudir-les. Ara tinc pendent Londres.

Sempre has estat al tercer sector?

No. Jo vaig arribar a Aspros als 24 anys i venia de l’empresa ordinària després d’haver estudiat Empresarials a la Universitat de Lleida. En aquell moment dins d’Aspros s’estava creant una empresa d’inserció laboral, una de les dues noies que portaven el projecte va plegar i jo vaig entrar al seu lloc.

Què va fer que et quedessis a Aspros?

Una cosa molt important. Aquí el millor capital són les persones. Som una fundació sense ànim de lucre i la finalitat màxima és atendre a les persones. Això es transmet en l’ambient i tots tenim molt clara la visió de per què treballem. Aquí els esmorzars són un termòmetre claríssim del clima laboral. Si no és un all és una ceba, però dia per altre tenim celebracions.

És una cultura de l’organització, el valor més important de l’entitat és el tracte humà.

Mes del 70% de la plantilla fa 15 anys almenys que treballa aquí. El que més em va sorprendre quan vaig entrar és “quan puguis fes això” i “gràcies” i “sisplau”…

És divertit tractar amb la gent de tots els centres, hi ha la cultura de l’alegria i facilitat de tracte i això es transmet.

Pots conciliar?

Una de les coses que ens dóna molt bon ambient a la feina és que tenim facilitat de conciliar. Si tinc tutoria dels nens surto i recupero després. L’important és fer la feina, no complir un horari estricte. Les empreses s’equivoquen posant horaris estrictes. L’important és que els treballadors estiguin tranquils i per la feina. No han de patir perquè no arriben a temps. En definitiva, no s’ha de patir!

Com ha canviat la teva vida laboral?

Abans la meva feina era el dia a dia. Ara la clau és la planificació. He d’organitzar i supervisar constantment, reconec però que això m’agrada. Em coordino perfectament amb l’Enric i el personal.

Quin és el teu objectiu més immediat a Aspros?

Tenir tots els pressupostos de tots els centres de la fundació ben estructurats. Els pressupostos es fan durant la tardor i com més planificats estiguin, més tranquils estarem tots i més coordinats. Això ens permetrà poder tenir més control mensualment del pressupost en coordinació sempre dels directors dels diferents centres i poder-los avisar si hi ha desviacions. També estem treballant en fer compres centralitzades. La filosofia és intentar centralitzar el màxim que es pugui a nivell financer de forma coordinada amb els centres. Simplificarem molt i tota la gestió serà més àgil.

Com esteu vivint la crisi del Tercer Sector?

La crisi a nosaltres ens afecta i ens preocupa però ens n’hem de sortir perquè no hi ha més solució. Intentem reivindicar sempre, amb implicació amb DINCAT, ALLEM i altres entitats del sector, però el nostre dia a dia hem de dependre de nosaltres mateixos. Encara que estiguem al tercer sector, cal que tinguem visió empresarial. L’objectiu no és tenir beneficis, sinó tenir els serveis coberts i tenir feina per a les persones que atenem. Si tenim benefici es reinverteix en la nostra entitat.

En quin moment està ara la fundació a nivell financer?

Estem en un moment de més organització, de buscar sistemes per optimitzar recursos, de teixir implicació. Estem creant grups de treball per a assolir objectius específics, perquè com jo sempre dic, el nostre major capital són les persones.

És estressant tenir responsabilitat?

Jo intento fer-ho tot fàcil i explicar-ho de forma molt clara tot perquè tothom ho entengui. La responsabilitat s’ha d’assumir amb transparència.

Què fas al teu temps lliure?

Els caps de setmana són de plena dedicació als nens, a casa som de càmping. Perquè és llibertat i contacte amb la natura. Intento viure una vida sostenible. Vinc a treballar caminant, cosa que és un luxe. Tota la nostra família va caminant a tot arreu. Vam eliminar un cotxe i comprem per internet.

Ets igual d’organitzada a casa que a la feina?

Sóc organitzada de mena. A la nevera hi tinc un quadrant dels horaris de l’escola i de les activitats de cada dia.

I d’on han sortit els fills músics amb una mare tant metòdica?

Els nens han heretat la passió del pare per la música i suposo que el mètode de la mare.

Tot i que jo sóc el contrapunt a la casa. Jo d’artista zero, en tinc prou amb un llibre.

Ells tenen una habitació només per la música i està plena d’instruments. El petit toca la bateria, el gran el piano i el pare canta i toca la guitarra! Ja veieu, una dona quadriculada en una família d’artistes

Que aprens dels teus fills?

Potser l’espontaneïtat, l’obertura. Jo era més tancada, ara sóc més adaptable. Jo organitzo ells desorganitzen.

S’ha de tenir passions…

Sí. Les meves són viatjar i llegir.

I què llegeixes?

Llegeixo misteri. Novel·les de misteri, però de sang i fetge! Sinó no m’enganxen.

Llegeixo abans d’anar a dormir, quan els nens sopen, etc.

I quina lectura ens recomanes?

Recomano tota la saga de la novel·lista de misteri sueca Camilla Läckberg

Una recomanació per sobreviure

S’ha de ser flexible, tenir capacitat d’entendre’s. Dels polítics no entenc que no es puguin entendre. La gent hauríem de fer la revolució

Amb què creus tu?

En el sentit comú i fer les coses fàcils

Què et treu la son?

Ara mateix fer pressupostos!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada