L’entusiasme és de colors

Comparteix

L’entusiasme és de colors

És ella, la Dolors Meler. Una arbequina de 53 anys que viu entre Arbeca i Alcoletge que s’ha convertit en una de les ànimes de la Llar Residència Casa Nostra de Sudanell i un referent a Aspros. Fa més de 30 anys que s’entusiasma a diari en la seva feina perquè no entén de cap altra manera la vida. Avui l’entrevistem per saber una mica més d’ella i de la seva filosofia. Segur que no és casualitat que la tinguem amb nosaltres.

Entrar a Casa Nostra és com…

Com si entressis a casa teva? Sí, aquesta és la intenció. Que tot sigui bonic, agradable, alegre. L’entorn millora les persones, hi té molta influència. Jo sóc una apassionada de la decoració i de l’art en general. Crec que un entorn afavoridor ens ajuda a estar millor i això ho hem aplicat a la residència. Tot gira al voltant de l’art, dels colors, de fer la vida més bonica amb petits detalls, de compartir, d’acceptar…

I si alguna cosa no t’agrada?

Canviar! Jo sóc de canviar mobles i fer mudances. Quan m’avorreixo sóc un perill, és el primer que faig, canviar coses. Jo sóc de moviment, perquè m’activa. No em trobareu gaire llegint o mirant la tele.

 I què fas quan no ets a Aspros?

Cuinar… cuidar… crear! M’encanta estar amb la meva gent i sobretot, gaudir del present i no planificar gaire. Els plans d’avui ja no serveixen per demà. Almenys els meus, perquè tinc per costum canviar-los. Tot i que necessito estones de solitud, ella i jo no som gaire amigues.

I quan hi ets?

Quan hi sóc, procuro no complicar les coses i que el bon rotllo regni a la casa entre residents i treballadors. Bon equip i bon menjar, que dic jo. Quan començo el dia penso com omplir-lo i acabar-lo bé i quan l’acabo m’agrada fer valoració ressaltant totes les coses positives que han passat. És important per mi sentir-me satisfeta i motivar-me diàriament per tornar a començar. Els errors et fan aprendre, els has de conèixer i solucionar-los. Per tant, t’has d’equivocar per millorar.

Com t’han canviat els anys?

El temps ha corregit la meva impaciència i el demà ja no és tan important. Ara el més important és el present.

Gràcies pel cafè, també ets generosa!

Segueixo necessitant dos cafès per arrancar al matí –aquest és el tercer i són les 11- i una til·la per descansar. I celebro el dia amb cava sempre que puc.

Si m’ho haguessis dit abans hagués vingut a la nit per brindar. Com és que t’ha costat tant convèncer-te de fer-te l’entrevista?

Perquè sóc indecisa i vergonyosa, aquí tal com em veus. Però si m’hagués de definir et diria les qualitats bones: activa, sincera… m’agrada anar al meu aire. Costa tan parlar d’un mateix! Oi que ja t’he despistat?

No. Però això del cafè… has de reconèixer que t’ha relaxat

Es que el cafè al voltant d’una mateixa taula, vincula. És com l’art. Quan treballem junts no ens enfadem, cooperem. A través de l’art afavorim la participació, ens atansem, creem i a la vegada fem que el nostre entorn sigui molt més amable i harmoniós.

És inspirador crear en un entorn com el de Casa Nostra. Viure-hi com és?

Casa Nostra és un centre obert amb totes les seves accepcions: no hi ha tanques físiques ni imaginàries. És i ha estat un centre revolucionari. Jo vaig arribar el 1983 però es va plantejar així als anys 60. Cal pensar en la filosofia de fons i amb el temps en què es va concebre. És un centre obert (no hi ha tanques) amb un autobús que para davant de la porta i un canal al darrere. Aquí qui no vol quedar-se se’n va. I això no acostuma a passar. La nostra gent és feliç perquè se sent a casa. Per què se n’hauria d’anar si aquí pot crear el seu espai propi?

És la filosofia comunitària de la que tant es parla

Sí, se’n parla molt però a la pràctica pocs centres hi ha com el nostre. La clau de Casa Nostra és que tothom pot trobar-hi el seu espai. Nosaltres sempre diem, sigues com vulguis o com puguis, però troba el teu espai. Des dels treballadors als residents, això és vàlid per a tothom. Cadascú hi troba un espai aquí.

Quantes persones conviuen a Casa Nostra?

Unes 200 persones cada dia, entre treballadors i persones que hi conviuen, entre elles, 95 residents. Totes elles tenen en comú les instal·lacions. No se m’acut millor motiu per cuidar-les entre tots, és el que tenim en comú, el que ens uneix. Per això li donem tanta importància.

Quina influència té estar en un entorn rural?

L’entorn rural ens fa independents. Casa Nostra és un espai de llibertat. Un centre obert en tots els sentits. Aquí no parlem de residència, parlem de casa.

Viure el dia a dia amb tanta passió després de més de 30 anys d’estar a Aspros, què vol dir?

Vol dir que el meu lloc és aquí. I si no fos aquí estaria en un altre lloc com aquest. Quan vaig estudiar Treball Social ja tenia molt clar que volia treballar amb persones amb discapacitat, que és la meva passió i que sento que aquest projecte forma part de la meva vida. Jo sóc així, l’entusiasme em fa de motor per viure millor i procuro encomanar-ho als altres i a l’entorn. És la meva manera de posar color al dia a dia.

Què t’atrapa d’aquesta feina?

L’honestedat, la transparència i la il·lusió d’aquestes persones especials que conviuen amb nosaltres. Ajudar els altres t’ajuda a tu mateix.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.