Josep Xuclà – Cap de producció de Parcs i Jardins

Comparteix

Josep Xuclà – Cap de producció de Parcs i Jardins

“Els nostres clients ens demanen un oasi”

El Josep Xuclà és un home vital. Un jardiner per casualitat enamorat de la natura entesa en el sentit menys intervencionista del terme. Ha passat tota la seva vida laboral a Fundació Aspros d’on recentment ha recollit el relleu del Julian al capdavant de Parcs i Jardins. És un home entusiasta, pare de tres fills, fill de l’Horta de Lleida i amant de les caminades i del seu jardí de cap de setmana. El trobareu sota l’ombra de l’Arbre de Júpiter, el seu preferit. Robust i perenne, aposta per una jardineria sostenible i el que el fa feliç és recrear un espai natural a casa de cadascú. No plegueu les fulles de la tardor, no feu formes als arbres, recreeu espais naturals, espais de calma. Que la natura faci el seu curs… ens diu

  • Un grup de música: Sopa de Cabra
  • Un llibre: Angeles y demonios de Dan Brown
  • Una pel·lícula: La Vida Es Bella
  • Un àpat: caragols a la llauna, claríssim.
  • Un color: blau
  • Les vacances perfectes: qualsevol destí de mar amb calma per carregar piles

Dius que tens tres fills?

Sí, l’Ainhoa (13 anys), el Biel (9) i l’Àlex (4).

I un jardí?

Tinc un jardí que cuido els caps de setmana.

No em diguis que el teu hobby també és la jardineria…

Sí! Em relaxa molt. Perquè sóc dels que necessito el contacte amb la natura. La jardineria és el meu ofici però la natura m’encanta. La meva dona té una torre a Balaguer i m’encanta dedicar-me al jardí. Està ple d’arbres i arbusts. Tres Lagerstroemies, alzines, palmeres, un castanyer, noguers, un til·ler, una acàcia, una albízia, oliveres, rosers i molts més…

Està clar que ets un apassionat de l’ofici però com vas arribar a Aspros?

Vaig entrar a Aspros després d’haver estudiat Enginyeria Agrònoma a ETSEA a Lleida. La jardineria de fet no era el meu sector perquè jo anava encarat a la fructicultura -a casa meva érem pagesos- i la jardineria era una possibilitat més i per mi arribar a Aspros va ser tota una descoberta. Tant pel que fa al món de la jardineria com pel que fa a l’atenció a les persones amb discapacitat.

Una descoberta a la que has dedicat tota la teva vida laboral

Doncs sí, perquè amb Aspros em vaig iniciar al món laboral i he anat creixent-hi. Als seus inicis qui va apostar per mi és el Julian Sobrino, que aleshores era el cap de producció a qui fa poc he agafat el relleu. Al meu costat i com a superior tenia també al Jordi Pérez, cap de taller. Tots hem anat creixent amb la casa i la casa amb nosaltres!

Quina va ser la teva sensació en conèixer a fons la Fundació?

Em vaig quedar molt astorat. No n’imaginava la dimensió que ja tenia en aquell moment i que continua mantenint. Des del primer moment em vaig adonar que tenia un volum de treball i una clientela de parcs i jardins molt important. Al principi jo només coneixia Sudanell i les residències. I a mesura que m’anava incorporant vaig anar descobrint tot un univers: Sorigué, La Coma… em va impressionar molt el projecte.

Quantes persones treballen actualment al CET Parcs i Jardins?

Som uns 90 treballadors que a l’estiu arribem a un centenar, comptant les persones que fan suplències, les que fan reforç, etc. Som l’organització més gran de Lleida en jardineria pel que fa a treballadors. L’objectiu és de fet aquest: tenir el màxim de persones treballant.

Fa anys que hi treballen?

Gran part de la plantilla porta més anys que jo. Més de la meitat són històrics, d’altres s’han jubilat. És una plantilla estable en el temps.

Quina és la teva nova funció?

Actualment ocupo la funció de cap de producció, i per tant, em toca liderar Parcs i Jardins. Cal dir però que dins del complex del polígon Mecanova també hi tenim el taller d’automoció que també ofereix serveis a externs.

Explica’ns aquest secret tan ben guardat

Doncs fa 10 anys vam pensar en la possibilitat de reparar les nostres pròpies màquines de jardineria i fou en aquell moment que vam començar a organitzar un taller mecànic. Primer per a maquinària però actualment ja oferim servei també per a vehicles i camions petits, i no només per a personal intern, sinó que està obert a tothom que hi vulgui portar el seu vehicle a reparar.

Quins objectius t’has marcat per aquesta nova etapa?

Consolidar i fer créixer Parcs i Jardins per mantenir-lo com a referent del sector a Lleida però també fer visible el Taller d’automoció d’Aspros. Un taller mecànic per a maquinària de jardineria que repara els nostres 50 vehicles propis però que també ofereix servei a furgonetes i camions fins a 3.500 kg. Des de canvis d’oli a canvi de rodes, suspensió, canvis de distribució, embragues… Vull impulsar-lo.

Quantes persones hi treballen al Taller d’Automoció i quins serveis ofereix?

Internament ja està constituït com un Centre Especial de Treball propi. Hi treballen 3 mecànics: dos oficials i un auxiliar, i també la dedicació d’un cap de taller, el director del CET i el personal d’administració. Ofereix serveis de qualitat a un preu molt competitiu i sobretot, confiança. Si els que treballem a Aspros portem els nostres vehicles al taller estem fent economia circular. Per tant, tots hi sortim guanyant.

Quants anys té ara el CET Parcs i Jardins i en quina salut es troba?

Fa més de 35 anys des dels seus inicis i ha estat una entitat lluitadora i amb força. Sempre hem intentat tenir un segell de qualitat en el servei que oferim. Som una molt bona empresa i la gent ho sap perquè quan demanen els nostres serveis és que volen una garantia. La nostra carta de presentació és la nostra feina, el resultat. Tenim un equip de professionals excel·lents i sempre optem per la qualitat.

Quin és el perfil de clients actual que teniu?

Des del particular, a l’empresa, a la comunitat de propietaris, les institucions i els ajuntaments de tot tipus. L’Ajuntament de Lleida és el principal ajuntament client nostre a dia d’avui però en tenim altres. La universitat, hospitals, la Generalitat de Catalunya…. etc. Qualsevol servei el podem fer: des de la creació de l’espai al manteniment, passant pel  moviment de terres, el regadiu, les plantacions, les sembres de gespa, natural o artificial, instal·lació de tarima, etc.

Les noves tecnologies han entrat amb força al sector de la jardineria. En què es tradueix això a la vostra feina?

Amb les noves tècniques de plantacions, de drenatge de reg, innovant amb sostenibilitat estem intentant aplicant tecnologia com la tele-gestió. Es pot gestionar el reg des de casa i complementar-ho amb sensors de pluja intel·ligents, per exemple. Estem a la última.

I respecte a la sostenibilitat?

És molt important l’estalvi d’aigua. Podem arribar a estalvis d’aigua d’entre un 25-30 % anuals aplicant la nova tecnologia. Aquesta és una dada molt importat, ja que ens trobem en casos on els clients paguen més de cànon d’aigua que de manteniment de jardineria. També estem aplicant tècniques de Control Biològic per reduir l’ús de fitosanitaris, volem invertir en maquinària per reduir l’ús d’herbicides, i ja estem utilitzant maquinària a bateria i vehicles elèctrics.  La jardineria sostenible ha arribat per quedar-se.

Què es pot fer més per estalviar aigua?

Nosaltres creiem molt en la Xerojardineria. És a dir, en l’ús de plantes amb poc consum d’aigua. És una filosofia que hem tingut sempre molt clara. Tenim planta autòctona: romer, timó, lavanda… que ja fa aquesta funció. El que nosaltres procurem és apostar per la planta d’aquí. Hem de tendir a una jardineria que està adaptada al medi. La natura no ha de patir, ha de lluir.

Com t’agradaria que fossin els jardins de Lleida?

Jo aposto per arbres que potser no tenen una bellesa singular molt gran però sí molta adaptació. Suggereixo arbres com el lledoner, la freixa, el roure, l’alzina, la bètula, ideals per la ciutat.

A l’ombra de quin arbre et trobarem?

Un arbre que m’encanta és la Lagerstroemia indica, l’Arbre de Júpiter. Encara que habitualment el trobem en arbust. M’apassiona perquè té una singularitat molt bonica: a l’hivern és un esquelet, és el que vegeta més tard i refloreix tot l’estiu de manera preciosa i a la tardor-hivern cau la fulla. Un altre arbre que m’encanta és l’Arboç, perquè és perenne, fa la floració al desembre i gener en forma de campanetes blanques, però el fruit creix tot l’any i a la tardor madura fent boletes taronges i vermelles.

A Parcs i Jardins també feu manteniment de piscines oi?

Doncs sí, perquè complementa el manteniment del jardí i també en tenim cura. Cal entendre que la gent ens confia tot l’espai del jardí. De fet la gent ens demana un oasi i nosaltres tenim cura d’ell.

Una cosa és tenir cura de la natura i l’altra dominar-la. Quin és el punt mig?

A la natura se l’ha de deixar fer, no ens pertany. Es un bé que compartim en aquest món. No es pot posseir la natura, la natura és per compartir.

I quin paper té el jardiner en aquest paisatge natural ideal?

La funció que hauria de tenir el conservador, el jardiner o el paisatgista de l’espai natural és controlar quan la natura necessita ajuda i acompanyar-la. No es poden abandonar els boscos, no intervenir tampoc és la solució. Deixar fer per intervenir el mínim. En un parc urbà per exemple, podem donar un ambient natural no formes artificials. S’ha de respectar més el curs natural.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.