En tots els aspectes de la vida hi ha una evolució, un afany per millorar el pretèrit i un esperit de superació. I, segurament, ho fem amb més ímpetu quan parlem de la salut. Què hi ha més important que la salut? Parlem de tenir salut quan estem sans i sanes, quan ens trobem bé, i quan, com va dir el cirurgià francès René Leriche, “gaudim del silenci dels nostres òrgans”. I si això no es compleix, anem a visitar-nos amb els professionals i especialistes que pertoqui.
Si fem un balanç i valorem què hem aconseguit per millorar la salut al llarg dels anys, probablement ens vindran al cap descobriments farmacèutics, estudis que detallen com millorar certs àmbits de la nostra vida, noves tècniques mèdiques menys invasives i més segures i potents màquines diagnòstiques, entre d’altres. Però rarament pensarem en què hem fet per millorar l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual o amb algun trastorn mental. I és aquí on la Fundació Aspros vol posar el focus, ja que els seus 60 anys (aviat és dit!) de trajectòria li ha donat prou experiència per aprendre, entendre, perfeccionar i corregir. Tot encaminat a poder millorar l’atenció i la cura necessàries per dignificar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. Elles són les nostres discents i, a l’ensems, les nostres docents. Perquè si bé nosaltres els ensenyem a ells i a elles, també ells i elles ens ensenyen diàriament a nosaltres. I basant-nos en l’observació i l’experiència, sabem de primera mà quins problemes, barreres i murs ens trobarem diàriament i com treballar per afrontar-los.
En l’àmbit de la discapacitat intel·lectual hem fet passos molt grans adquirint drets per a les persones i donant-los veu pròpia i escoltant les seves demandes i desitjos. I és per això que, a la Fundació Aspros sempre tenim molt present que la persona atesa és el centre des d’on pivota la nostra tasca i que els i les professionals ens hem d’adaptar a les necessitats de cadascuna d’elles i no a la inversa.
Els diferents equips de treball que ens dediquem a la salut treballem de la mateixa manera. Quan parlem d’atenció a la salut, pensem en com podem ajudar a les persones a tenir una vida més saludable, però també pensem en com podem promocionar l’autonomia per a que puguin ser elles mateixes qui decideixin pautes d’actuació que redundin en beneficis sobre el seu benestar.
Els fem partícips de totes les decisions sobre el seu propi cos, els donem veu quan van a visitar-se a fora del servei, els expliquem per quin motiu s’han de visitar i preparem conjuntament la visita amb antelació perquè siguin elles qui verbalitzin quins problemes tenen i nosaltres fem l’acompanyament per donar-los suport en cas que sigui necessari. També els ajudem a preparar les preguntes que vulguin fer per resoldre els dubtes i les preocupacions. En definitiva, els preparem perquè cada vegada siguin persones més autònomes i lliures per prendre decisions.
Això també ajuda a fer canviar el marc mental de molts professionals de la salut i, en conseqüència, de la societat, perquè generalment, ni individualment ni col·lectiva, no s’està avesat a atendre aquests persones i es té el (mal) costum de dirigir-se a les persones acompanyants i no a les persones interessades, obviant, fins i tot, les seves demandes.
Això també ens va fer reflexionar i fer canviar la manera de conversar amb les persones que, pel motiu que sigui, no poden tenir una comunicació consuetudinària i es va crear un equip de professionals que treballessin per crear una comunicació alternativa que ens ajudés a poder transmetre i rebre els missatges d’aquestes persones.
Com que la Fundació Aspros està especialitzada en diverses àrees, no podem donar respostes similars a serveis semblants. No és el mateix un servei residencial que atén a persones més envellides o amb necessitat de més suports, que a persones joves i més autònomes. Segons cada cas disposem d’uns recursos o d’altres, però sempre treballant amb equips multidisciplinars i tenint una visió integral de la salut per poder atendre de la millor manera possible totes les necessitats.
Com a Fundació, seguirem treballant per continuar fent aquesta tasca importantíssima que necessita tanta dedicació per seguir ajudant les persones amb discapacitat intel·lectual.
