Les persones amb discapacitat de les Terres de Lleida reclamen que es tinguin en compte els seus drets, amb la campanya #ComptaAmbMi

• Les persones amb discapacitat, les entitats i les federacions del sector de Lleida, celebren el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb la campanya unitària #ComptaAmbMi, que mostrarà testimonis reals a les xarxes socials. 

• L’impacte de la COVID-19 i la manca de resposta de l’Administració davant d’algunes demandes han agreujat les situacions discriminatòries, la sensació d’oblit i el desemparament de les persones amb discapacitat, les seves famílies i els equips d’atenció directa. 

Les persones amb discapacitat, les entitats i les federacions del sector de la discapacitat a les Terres de Lleida alcen la veu aquest dijous, 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, per reivindicar que se’ls tingui en compte en aquesta realitat plena de dures i greus conseqüències provocades per la COVID-19. Per aquest motiu, fan pública una campanya online sota el lema “Compta amb mi – No som invisibles” amb què visibilitzen testimonis que parlen de com les persones i el col·lectiu ha viscut la pandèmia i els seus efectes. I al mateix temps, es comparteixen demandes específiques. 

Les entitats organitzadores de la campanya reivindicativa son: Federació ALLEM, ECOM, DOWN LLEIDA, FEPCCAT, FESALUT, ONCE Lleida i Salut Mental Catalunya – Coordinadora Terres de Lleida.

Les demandes de les persones amb discapacitat i les entitats 

El sector reclama accions públiques per revertir la invisibilitat de les persones amb discapacitat. La COVID-19 ha fet evident una gran desconeixença sobre la realitat de les persones amb discapacitat i de les seves necessitats. I no s’han tingut en compte tampoc les seves opinions en un moment de gran urgència. Per això, cal més representació en els entorns de decisió polítics, administratius i socials. 

Durant aquest any, s’han accentuat les situacions discriminatòries, com per exemple la prohibició als usuaris de serveis residencials de sortir al carrer sense cap motiu justificable, o persones amb discapacitat increpades durant les seves passejades terapèutiques. Totes aquestes, acompanyades de polítiques insuficients, ens allunyen de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Organització de les Nacions Unides. I la manca de resposta de l’Administració davant d’algunes demandes ha provocat que les persones i les entitats se sentin oblidades i desemparades en alguns moments, així com les seves famílies i els equips i professionals d’atenció directa. La sobrecàrrega econòmica, física i emocional han estat punts molt difícils de gestionar. 

Així doncs, les persones amb discapacitat demanen una participació directa i activa per a definir les polítiques públiques i socials que les afectin. Totes elles tenen dret a intervenir en tot allò que les implica, per a aconseguir la plena inclusió en la societat, com a ciutadans de ple dret. 

Model d’atenció integrada i amb enfocament comunitari 

La pandèmia ha fet evidents tots els riscos d’un model d’atenció mancat d’una integració social i sanitària real. De la mateixa manera, també ha posat de manifest la necessitat de cuidar el benestar emocional de les persones i la seva salut mental. Les persones amb discapacitat, les entitats i les federacions del sector a les Terres de Lleida consideren que per garantir la igualtat en l’atenció a totes les persones, cal fer front a aquesta necessitat i vincular-la a un model de proximitat que posi a les persones en el centre com a subjectes de ple dret. Per aquest motiu, es considera essencial un model d’atenció comunitària ampli, que contempli totes les necessitats, i que faci dels drets socials la seva bandera. Aquest disseny hauria de lluitar també contra la bretxa digital, l’aïllament social, al mateix temps que garantir l’accés real als recursos. Només d’aquesta manera es podrà garantir que ningú quedi enrere. 

Vida independent i polítiques d’ocupació 

El sector també reclama majors suports per a la promoció de l’autonomia i per enfortir el model de vida independent. Les persones amb discapacitat consideren que falten eines que afavoreixin la seva participació i vida en comunitat, i que els permetin triar on, com i amb qui volem viure, i per això, exigeixen tenir assegurat aquest dret en igualtat de condicions que totes les persones. A més, apunten que per a poder viure d’una forma realment inclusiva, fa falta que la comunitat sigui accessible físicament i cognitivament. 

Així mateix, i atesa la crisi econòmica a què ens tocarà enfrontar-nos, cal vetllar per la protecció i creació de llocs de feina per a les persones amb discapacitat. El context pot accentuar encara més la dificultat d’accedir al mercat laboral de les persones amb especials dificultats, tant en els Centres Especials de Treball d’iniciativa social com a l’empresa ordinària i les administracions públiques. 

Reconeixement a les entitats i professionals 

La COVID-19 ha ressaltat la importància dels serveis comunitaris i de les entitats del tercer sector. El compromís, la implicació i la capacitat d’adaptació dels professionals ha estat essencial i vital i, tant les persones amb discapacitat, com les seves famílies, com les mateixes entitats en volen ressaltar el valor. I per tot el viscut, reclamen protocols específics, clars i dignes tant per als serveis residencials i d’atenció diürna com també per les escoles i altres serveis. Cal tenir en compte les particularitats i necessitats del col·lectiu per a fer front a les situacions que puguin esdevenir. 

El futur dels drets de les persones amb discapacitat 

L’infrafinançament crònic dels serveis, la falta de recursos i la llista d’espera per a serveis essencials ha portat al límit el sector. S’està posant en perill la qualitat d’atenció a les persones i la sostenibilitat de les entitats que els donen suport. Caldran més recursos per enfortir i recuperar el sector i per garantir un sistema de qualitat digne per a les persones i professionals. 

La gran preocupació que queda ara és que la crisi econòmica i social derivada de la crisi sanitària que també colpejarà a les entitats. No podem permetre que es retrocedeixi amb el treball per garantir els drets de les persones amb discapacitat.