Xell Draper, directora de l’Àrea de Persones i Famílies
Impulsada per un grup de famílies, la Fundació Aspros inicia la seva tasca en l’àmbit de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual als anys 60, una època en què no existeixen massa opcions més enllà de quedar-se a casa o bé ingressar en centres psiquiàtrics o cases de beneficència. Ja en aquellsmoments i de la mà d’experts en medicina i pedagogia, la Fundació centra la mirada en els models socials europeus més avançats i comença a definir el seu model d’atenció a les persones. Així, a partir dels anys 80 es produiran petits canvis a nivell nacional en la mirada cap a les persones amb discapacitat promoguts per la garantia i la defensa dels seus drets.
La Fundació es converteix en una de les entitats pioneres a l’hora de promocionar i posar en valor les capacitats i fortaleses de les persones. Trencant amb els models més institucionals, inicia el projecte Casa Nostra a Sudanell amb la construcció de cases independents en un espai verd, obert, connectat i vinculat al poble que encara ara continua sent un model d’infraestructura trencador. De fet, el nom en si no només s’alinea amb el model arquitectònic, sinó també amb el model de relació que s’estableix entre professionals i persones usuàries, que s’ha anat replicant fins esdevenir un model propi de relació i intervenció basat en el respecte, l’escolta activa, la participació, la confiança, la flexibilitat, l’empoderament i el tracte personalitzat.
A aquell primer servei el segueixen els 18 actuals, que ofereixen oportunitats en l’àmbit laboral, des de la promoció de la vida independent en la comunitat -amb el primer pis a la ciutat l’any 1982- o l’atenció a les persones amb alta intensitat de suports, fins als més recents, iniciats en plena pandèmia, com Aspros t’acompanya, el servei de formació i inserció o Som i Serem (servei de lleure i voluntariat), amb l’objectiu de romandre atents a les necessitats de les persones i les seves famílies i acompanyar-les al llarg del seu cicle vital. En aquest sentit, són claus tots i cadascun dels professionals que formen part de l’entitat ajudant les persones a desenvolupar el seu projecte de vida. Menció especial mereix Joan Escolar com a impulsor del model de la Fundació i com a persona de referència en el sector per la seva manera d’entendre i divulgar el treball envers les persones amb discapacitat intel·lectual.
Al llarg dels anys l’atenció a les persones amb discapacitat s’ha anat professionalitzant i han anat sorgint conceptes com el Model de Qualitat de Vida, l’autodeterminació, el model de planificació de suports o la planificació centrada en la persona. Posar-hi nom ens ajuda a posar en valor el nostre treball, a seguir plantejant-nos nous reptes, a mantenir la il·lusió per créixer com a professionals i a esdevenir motor de canvi per a la transformació cap a una comunitat inclusiva que des de la responsabilitat i el respecte incorpori les persones amb totes les seves capacitats i potencialitats.
I ara és un moment en què ja podem parlar d’un compromís de l’entitat per promoure accions alineades amb el context actual: la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat (2006), la nova Llei 8/2021 per respectar la capacitat jurídica de les persones, així com les evidències i avenços científics en l’àmbit de la discapacitat. Un moment de canvi de paradigma, molt més comunitari i inclusiu, basat en el concepte d’inclusió universal, per la qual cosa resulta fonamental treballar des de la provisió de suports i per a la presa de decisions compartida i la transformació dels serveis en favor de les persones.
En definitiva, la Fundació Aspros esdevé des de fa 60 anys motor de canvi, al costat de les famílies i les administracions, promovent i participant en espais compartits amb altres entitats, ja siguin del territori o d’arreu, per generar coneixement i continuar avançant.