Impulsa't
Col·laboració INS Guindàvols
Descobreix la campanya de sensibilització que hem fet en col·laboració de l'INS Guindàvols de Lleida
Mentalitza't! Demà podries ser tu
En els darrers anys i, especialment, arran de la pandèmia i els confinaments, els trastorns mentals són cada cop més habituals, sobretot entre la població jove.
El 2022 vam començar a treballar amb l’INS Guindàvols en la campanya de sensibilització “Mentalitza’t”, amb l’objectiu de conscienciar entre les persones joves sobre els trastorns mentals a través de l’experiència i el testimoni de tres persones vinculades al servei Prelaboral de la Fundació Aspros.
L’alumnat participant va realitzar una sèrie d’entrevistes a tres persones que formen part del servei Prelaboral de la Fundació Aspros: la Montse, el Robert i el Pere. Totes elles, persones amb diferents bagatges i històries personals i professionals que els van conduir a patir un trastorn mental. Gràcies al servei Prelaboral, han recuperat competències i habilitats sociolaborals per poder accedir de nou al món laboral.
La campanya de sensibilització es materialitza en el disseny de diferents pòsters editats pel mateix alumnat, els quals recullen les principals declaracions de les entrevistes.
Aquests suports audiovisuals compten amb un punt innovador i és que plasmen la informació amb un llenguatge molt proper als joves i d’ús habitual a les xarxes socials, com si es tractés de ‘posts’ d’Instagram, de Twitter o converses de WhatsApp.
A més, en cadascun dels pòsters s’hi inclou un codi QR que redirigeix a informació mèdica, revisada pel Dr. Ignasi Casado, relacionada amb els trastorns mentals més freqüents.
Aquesta és la història de la Montse, el Robert i el Pere
Hola! Soc la Montse. Aquesta és la meva història:
SAPS què és treballar 40 hores en un parell de dies sense descansar? Jo sí perquè ho vaig fer durant un temps, acumulant responsabilitats i feines que no em tocaven. Fins que un dia vaig dir prou perquè l’ansietat em pesava massa.
SAPS què se sent quan se sumen problemes de parella, de feina, de relacions socials, econòmics i de salut? Jo sí perquè durant una època de la meva vida vaig haver d’entomar-ho tot i vaig decidir canviar de rumb, tot i les nombroses dificultats amb què em vaig trobar.
SAPS què significa tenir una formació universitària i estar a l’atur durant 8 anys i subsistir com pots? Jo sí perquè he viscut en un pis social, en un ambient poc agradable i amb una nevera que et fa d’armari.
SAPS què se sent quan es té un problema de salut mental? Jo sí perquè l’he patit i he experimentat la sensació que vivia una situació injusta que no comprenia i que havia de lluitar contra el sistema.
SAPS què vol dir intentar superar els teus problemes? Jo sí perquè ho intento cada dia amb gent al costat que m’ajuda. Això és el que he trobat a Aspros. Hi vaig arribar amb la sensació que no sabia on m’havia posat. Avui hi estic plenament integrada i allí soc “la tieta del Prelaboral d’Aspros”.
M’agrada anar aprenent informàtica i saber que després, quan sortim, tinc un grupet per quedar.
Hola! Soc el Robert. Aquesta és la meva història:
Un dia em vaig quedar sense feina i sense estructura. Vaig haver de començar un nou camí.
Avui em considero una persona oberta i extravertida. Tinc 45 anys i treballo a Aspros de facilitador i dinamitzador. Vaig estudiar un cicle d’electricitat i electrònica i durant uns anys vaig treballar d’electricista, de muntador de màquines, de conductor…
Cap als 30 anys vaig notar que l’estrès i la pressió del món laboral m’esfonsava i vaig haver de començar a medicar-me i a tractar-me. Em sentia apartat i insegur. Per superar-ho, la família va ser important, com el suport del Grup d’Ajuda Mútua (GAM), on et sents acompanyat, compromès i t’ajuden a tirar endavant.
A Aspros hi vaig arribar per casualitat. No em pensava pas que hi treballaria ajudant a la gent nova a integrar-se i a adaptar-se. Puc dir que m’agrada molt el meu dia a dia al taller de fusteria o allà on convingui.
També m’agrada sortir a caminar i ho faig amb els companys de la feina. Entre tots fem camí.
Hola! Soc el Pere. Aquesta és la meva història:
Entrevistador: Bones, Pere. Com estàs? T’escric per demanar-te si em pots donar un cop de mà amb l’Excel. Vaig una mica perdut.
Pere: Hola Joan. Anem fent. Sí, tranquil. Quan vulguis t’ensenyo com funciona. Jo al principi també anava una mica perdut, però des que treballo a Aspros com a facilitador informàtic, n’he après molt.
Entrevistador: Com que de facilitador? Què és?
Pere: Bàsicament significa que et puc ajudar. Tinc informació en integració social. Acompanyo a les persones que acaben d’arribar a Aspros i tenen algun tipus de problemàtica en els àmbits laboral, social i personal…. I jo els ajudo sobretot a adquirir bases informàtiques.
Entrevistador: Què guai! I quan vas començar a treballar en això? Ho has fet sempre?
Pere: Fa un any més o menys. Abans treballava en una empresa de transport. Però l’estrès i la càrrega psíquica em van pensar massa. Un dia vaig tenir al·lucinacions auditives i vaig haver de fer un reset.
Entrevistador: Ostres! No sabia això. I com et vas sentir quan vas començar a tenir problemes?
Pere: Mira, la veritat és que vaig passar una mala etapa: em costava concentrar-me, no reia, em vaig aïllar socialment, em sentia perdut… Però amb medicació primer, teràpia a través del servei de rehabilitació comunitària i, sobretot, aconseguit una feina que m’agrada molt, me n’he ensortit.
Entrevistador: Aquesta sí que és una història de superació!
Pere: Sí i penso continuar amb la meva feina d’ajudar els altres i millorar com a persona. I tu a veure si millores amb l’Excel. Quan vulguis, passes per aquí i ens hi posem.
Entrevistador: Perfecte! Moltes gràcies! Demà mateix.
