Enric Herrera, director executiu de la Fundació Aspros

La Fundació Aspros commemora enguany 60 anys de vida. Es diu aviat, però esdevenir l’entitat degana de Lleida en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual no és tan sols una qüestió cronològica, sinó el fruit d’una visió clara i diàfana, des dels mateixos inicis, sempre avançada als seus temps i sempre centrada en la millora de la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental i les seves famílies. La iniciativa dels seus impulsors, entre els quals hi havia Josep Eritja i posteriorment Joan Escolar i Jaume Herrera, s’ha demostrat a hores d’ara visionària i, a la vegada, revolucionària.

Eren temps difícils, l’any 1962 no hi havia un marc legal que protegís les persones amb discapacitat intel·lectual, tampoc existia el concepte de places residencials subvencionades, no hi havia suports, ni serveis ad hoc… Tanmateix hi havia la necessitat, l’impuls i la il·lusió d’aquells que van obrir camí a casa nostra per garantir el dret a una vida plena i en igualtat de condicions de les persones vulnerables i, conseqüentment, de les seves famílies.

Parlem del dret a una vida digna. D’un dret fonamental que cal garantir a tot ésser humà. Aquest va ser el motor del que avui coneixem com a Fundació Aspros. I és que si les institucions no prenien la batuta, era necessari que algú altre ho fes. Una posició humanista i referent que fins temps ençà, ja el 2006, quedaria recollida per primera vegada en el marc de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

També va ser un gran impuls l’any 1982 l’aprovació de la llei de la LISMI, que reconeixia el dret de les persones amb discapacitat a treballar, tant en empreses públiques i privades com mitjançant la creació de centres especials de treball (CET).

Així doncs, Aspros neix com una entitat que respon a una necessitat, per això es converteix des d’un inici i fins al dia d’avui en un instrument al servei de les persones.

Aspros insistirà a buscar una solució i no a l’inrevés, atès que no és la institució la que decideix com han de viure i treballar, sinó que l’entitat aprèn de les persones, des de l’escolta i l’empatia.

El valor fonamental de la fundació és des del primer dia, oferir una atenció centrada en la persona. Perquè a Aspros sabem que cada persona és un món.

Perquè el que ens fa únics és ser tal com som, perfectament imperfectes.